Made in USA

Hi havia qui sabia abans de temps que Luis de Guindos seria nomenat ministre d'Economia. No era Mariano Rajoy. Sinó Peter Zeihnan, analista de Sttratfor, agència d'espionatge coneguda com "la CIA a l'ombra". Zeihnam va predir amb mesos d'antelació el nomenament del ministre en un cable secret després revelat per Wikileaks. Tot el que ha succeït després ho ha confirmat. De Guindos és un ministre "made in USA", i així s'ha comportat. Cadascuna de les mesures més antinacionals i antipopulars-despatxades primer amb Washington i Berlín-han portat la seva signatura.

Sabíem que Guindos era el "ministre Lehman Brothers". La seva condició de responsable per a Europa i membre del seu consell mundial-ostentava aquests càrrecs en el moment de la fallida del banc nord-americà-el convertia en un estafador. I el que és pitjor, confirmava la seva especial vinculació amb el cor de Wall Street.

Però la seva trajectòria com a ministre ha superat les pitjors expectatives. Ha estat un ariet empès des de Washington o Berlín per imposar el saqueig sobre Espanya.

"De Guindos és més un home de Washington que un ministre espanyol"

La nova reforma financera, que servirà en safata la banca espanyola al capital estranger, és un bon exemple.

De Guindos ja havia anunciat fa mesos en una entrevista al Frankfurter Allgemeine Zeitung que "tindrem un sector financer amb menys bancs, però més forts (...) els més febles desapareixeran".

El nou rescat bancari va ser negociat directament per De Guindos amb Mario Draghi-actual president del BCE i ex vicepresident de Goldman Sachs-i amb Olli Rehn, comissari d'Economia de la UE.

Només després de ser acordat amb Washington i Berlín, Guindos reunirà a Emilio Botín (Santander), Francisco González (BBVA), Isidre Fainé (La Caixa) i Rodrigo Rato (Bankia).

El resultat de l'operació és conegut: el quart banc espanyol, Bankia, desballestat i sota control de Goldman Sachs. I la banca espanyola en vies de ser lliurada en safata al gran capital estranger. I que ademés del nefast resultat ara la culpa la te Grècia.

No és l'única "gesta" de l'actual ministre d'Economia. De Guindos va anunciar en un article al Wall Street Journal els eixos de la nova reforma laboral, a la qual fins i tot va arribar a oposar-se el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per considerar-la "excessiva".

Fins i tot s'encarregarà de "filtrar" una conversa amb Oli Rehn (on cuidant que les càmeres recollien les seves paraules) li anunciava que "demà aprovarem una reforma laboral extremadament agressiva".

El mateix va passar amb les retallades en sanitat i educació. No estaven a l'agenda del govern ... fins que Luis de Guindos va anunciar al Frankfurter Allgemeine que "les pròximes reformes que emprendrà el govern seran en sanitat i educació".

A partir d’ací , els fets es van precipitar, desembocant en una reunió nocturna del gabinet de crisi on anunciaven 10.000 milions més de retallades ... en sanitat i educació.

I, més recentment, serà De Guindos qui vinga de l'assemblea anual de l'FMI a Washington anunciant la pujada de l'IVA (a la qual sempre es va negar Rajoy) "a canvi" de rebaixar les cotitzacions socials, una bomba de rellotgeria per prefabricar un dèficit a la Seguretat Social que ha estat qualificat pels sindicats com "un atac al sistema públic de pensions".

Cada un dels seus moviments ha anat dirigit a imposar les retallades i ajustos que Washington i Berlín exigien. Primer negociant-los amb ells, i després imposant-los, per la via dels fets, al propi govern de Rajoy.

Ara sabem per què els cables secrets de la CIA apostaven per Luis de Guindos.

 
Salva Pastor Peiró. Grup. F