El debat sobre l'avortament es reobre a Espanya després de declaracions del ministre de Justícia.
El dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, es va centrar el debat en el tema de la llei de l'avortament, després de que un ministre insinués que "moltes dones recorren a la interrupció de l'embaràs per la pressió social".
http://www.youtube.com/watch?v=XJQvrnRYB-w
Bé, com ja sabem avortar era un verb prohibit per més que les organitzacions de dones, al socaire d'una democràcia d'estrena, s'empressin en vistoses campanyes per demanar que fos “lliure i gratuït”. Ara és un dret automàtic —no es precisa al·legar raons ni obtenir el vistiplau mèdic en les primeres 14 setmanes i en principi sense cost econòmic per a la dona, però aquest tema està amenaçat de canvis. Un llarg camí el de l'avortament i la fi del qual encara no s'albira.
La llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 fixa un termini d'avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació. A partir d'aquest termini i fins a la setmana 22, la dona pot avortar si existeixen malformacions del fetus o si existeix un risc per a la salut de la mare. Després d'aquest temps la interrupció de l'embaràs solament està permesa si un comitè mèdic testifica que existeix una malformació greu o incompatible amb la vida.
"En moltes ocasions es genera una violència de gènere estructural contra la dona pel mer fet de l'embaràs" i "moltes dones veuen violentat el seu dret a ser mares per la pressió que generen a la seva al voltant determinades estructures", van ser les polèmiques paraules llançades al vol pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Aquestes paraules suggerixen el tornar enrere i una tornada al model normatiu que va imperar a Espanya fins a juliol de 2010, en el qual les dones necessitaven la tutela del metge per posar fi al seu embaràs, al·legant en la majoria dels casos que aquest podia causar-li danys psicològics. El canvi suposaria una tornada enrere per a un país que ha acceptat i s'ha adaptat a aquest sistema.
La lluita del Partit Popular contra la interrupció voluntària de l'embaràs ha sigut i continua siguent llarga i intensa. Aquests mai han sigut partidaris de la llei de terminis, que consagra l'avortament com un dret, i per això van recórrer al Tribunal Constituciona ,al que van demanar, sense èxit, la seva suspensió cautelar, que encara ha de pronunciar-se. Aquest sector més conservador no reclama solament la modificació de l'actual norma, sinó directament la prohibició de l'avortament —una pràctica, que té l'absolut rebuig, sota pena d'excomunió, de l'Església catòlica.
A mès de tot açò, el Partit Popular a través de la Conselleria de Salut del Govern Balear, ha decidit que les dones hauran de “avançar” els diners per avortar, encara que disposin de targeta sanitària pública. El conseller de Sanitat, per tant, “obliga” a les dones emparades per la Sanitat Pública a acudir a una clínica privada per practicar l'avortament i a pagar el cost de la intervenció. La interrupció voluntària de l'embaràs abans de les 14 setmanes pot costar al voltant dels 500 euros; si és posterior, per risc per a la salut de la mare o el fetus, pot aconseguir els 1.500 euros pràcticament. les dones que sol·liciten aquestes intervencions tenen entre 20 i 29 anys per tant, és lògic pensar que es tracta de persones que, en general, no tenen massa recursos econòmics per a costejar-se tot aquest procès.
La intenció del Govern de reformar la llei trasllada a la societat a uns altres temps. No podem consentir que tot el que em avançant al llarg del temps es perga , no almenys sense una lluita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario