A les darreries
de la dècada dels anys 70 començaren a
fer-se cada vegada més fortes les protestes en contra de la instal·lació de
centrals nuclears al llarg de l’Estat espanyol.
Al País Valencià
vàrem tenir el referent de la central nuclear de Cofrents, que va centrar el
nucli de protestes al territori valencià.
La instal·lació d’una
central d’aquestes característiques suposava la recerca de llocs molt concrets,
poc habitats, amb molta aigua, aïllats dels grans centres de població, ..., que
entre altres coses minimitzaren les protestes per la seua ubicació.
La societat d’aquesta
època cada vegada anava demanant més i més recursos que feien necessàries unes
noves formes de subministrament, entre elles l’elèctrica amb l’energia nuclear.
Els referents europeus cap on mirava l’estat també així ho evidenciaven. França,
era una potència amb capacitat nuclear que feia gal·la del seu poder. L’Estat
espanyol, en aquell moment, va voler
seguir els mateixos passos, creant arreu del país deu centrals de nova
construcció.
Passats més de
trenta anys d’aquells fets, ara es torna a plantejar la idoneïtat d’aquest
sistema de producció d’energia, principalment guiats pels desastres nuclears
dels darrers anys com Chernòbil, Fukushima, innumerables fallides als sistemes
de seguretat de diferents centrals, ... que han provocat més i més por en la
societat. A més, hem pogut assistir
recentment a un nou debat sobre el magatzematge dels residus nuclears, ja que
fins el moment els residus espanyols eren transportats fins a un magatzem
francés, amb les elevades despeses que açò suposa.
Els grups
ecologistes s’han cansat de dir que aquets tipus d’energia ja no és viable, i
tenint en compte les característiques climàtiques peninsulars, les energies
renovables podrien suplir de forma sobrada aquest tipus d’energia tant
perillosa pel medi i per a les persones.
Dèbora Gilabert i Garrido. Grup F.
No hay comentarios:
Publicar un comentario